Torras i Bages

Va néixer en 1845 al poble de les Cabanyes, a la comarca de l’Alt Penedès, tocant a Vilafranca, diòcesi de Barcelona. Es va graduar en filosofia i lletres i en dret a la Universitat de Barcelona; després va ingressar al Seminari de Vic, on va seguir els cursos de teologia. Ordenat prevere en 1871, va exercir en diferents institucions de la ciutat de Barcelona i es va donar a conèixer com a escriptor i pensador en el setmanari La Veu de Montserrat, fundat a Vic pel canonge Collell, i en altres diaris catòlics.

Va defensar la presència vivificant de l’Església en la societat catalana amb la seva obra La tradició catalana (1892), donant la visió que tenia sobre la importància de l’Església en la constitució i continuïtat del nostre país.

Aquest llibre va tenir un gran ressó. Pels seus escrits va ingressar a les acadèmies de Belles Arts i de Bones Lletres de Barcelona. Així mateix va defensar el bisbe Morgades de Vic, objecte de greus atacs per recolzar l’ús del català en la predicació i en l’ensenyament de la catequesi.

En 1899 va ser nomenat bisbe de Vic i rebé l’ordenació episcopal al santuari de Montserrat. Encarregà al pintor Josep Maria Sert, a qui havia tractat entre els artistes de Barcelona, la decoració dels blancs murs de la catedral; malauradament no va veure els treballs acabats abans de la seva mort.

Com Veyan, va visitar tres vegades totes les parròquies de la diòcesi. Va tutelar l’asil de les Germanetes dels Pobres de Vic.

Va viatjar a Roma i es va entrevistar amb els papes Lleó XIII i Pius X.

La seva carta pastoral Dios y el César, entre moltes altres que va escriure, va tenir gran ressonància. Per la seva aportació a la configuració espiritual de Catalunya, vivificant l’ànima de la societat, cultura i llengua catalanes és conegut com a «Patriarca espiritual de Catalunya».

Va morir el 7 de febrer de 1916. El seu sepulcre, costejat per subscripció popular, es troba a la capella Mare de Déu de Montserrat de la catedral de Vic. En 1931 es va obrir el seu procés de beatificació.

 

El 7 de febrer del 2016 commemorem 100 anys de la seva mort. És el més contemporani dels nostres quatre protagonistes.