Veyan

Va néixer a Tamarit de la Llitera en 1734. Va ser catedràtic de dret canònic i rector de la Universitat Sertoriana d’Osca, canonge de la catedral de Tarassona i ardiaca de la catedral de Saragossa. Designat bisbe de Vic en 1783, va prendre possessió de la seu en 1784. Va trobar la catedral en plenes obres de renovació, iniciades pel seu antecessor; les va modificar i les va portar a terme fins que pogué consagrar l’edifici actual, d’estil neoclàssic, el setembre de 1803.

Va traslladar i reconstruir el claustre gòtic, de gran valor arquitectònic, i va ampliar el palau episcopal, en el qual va fer decorar el saló de sínodes, amb els retrats dels bisbes que s’han succeït a la seu vigatana, des de Cinidi fins a ell mateix, pintats per Marià Colomer i Llucià Romeu, seguint l’episcopologi escrit pel pare Jaime Villanueva. 

Acomplí un dels seus ideals d’home il·lustrat instal·lant al segon pis del claustre refet la Biblioteca Pública Episcopal, que ell mateix va fundar en 1806, dotant-la amb els seus propis llibres i amb altres que va demanar al jesuïta Llucià Galissà, el seu primer director.

Gràcies a aquesta magnífica biblioteca va poder sorgir el filòsof i sacerdot vigatà Jaume Balmes, mort a l’edat de trenta-vuit anys. També en van poder gaudir seminaristes i sacerdots tan importants del segle XIX com l’arquebisbe sant Antoni Maria Claret, el poeta Jacint Verdaguer o el canonge Jaume Collell.

Aquesta és una de les grans influències del nostre personatge en la cultura i la literatura catalanes, puix que gràcies a les seves accions han pogut formar-se grans experts en aquestes disciplines, i forjar personatges importants dins la cultura i la història.

Durant les invasions franceses de la ciutat de Vic i de la diòcesi, el bisbe Veyan va defensar els drets de l’Església. Va visitar tres vegades totes les parròquies del bisbat sense excepcions.

Amb una vida austera, sense res més que allò imprescindible per a poder viure, va exigir a la comunitat cristiana el compliment dels seus deures, el manteniment de la doctrina autèntica i la bona convivència.

Va acabar la casa de la convalescència a l’Hospital de la Santa Creu, on va fundar una casa per a nens expòsits alhora que va donar un gran impuls al Seminari.

Va morir el 30 de desembre de 1815; és enterrat a la capella de la Mare de Déu del Pilar de la catedral de Vic, que ell mateix va manar construir i decorar.

 

El 30 de desembre del 2015 es compliran 200 anys de la seva mort.