Oliba

L’any 1008, Oliba va ser elegit abat del monestir de Ripoll i abat del monestir de Cuixà, els dos monestirs més importants de l’època a Catalunya.

A finals del 1017 fou elegit bisbe de la seu de Vic. A la mort del bisbe Borrell d’Ausona, en el 1018, Oliba és odenat bisbe i inicia el seu ministeri episcopal com a bisbe de Vic.

Essent bisbe de Vic, en el 1020, va restaurar la ciutat i l’església de Manresa, devastades durant la invasió sarraïna. Va fundar els monestirs de Santa Maria de Montserrat cap al 1024, Sant Miquel de Fluvià (1045), així com el de Sant Martí de Canigó (1009) i el de la Portella (1018). La seva activitat constructora es va plasmar en multitud d’esglésies que ell va impulsar personalment. Va introduir l’estil romànic llombard a l’església monàstica de Santa Maria de Ripoll i a la catedral de Sant Pere de Vic, alhora que va deixar grans campanars com els de Vic, Ripoll, Cuixà, Fluvià, Casseras, i les criptes de Cuixà, Cardona, etc.

La figura d’Oliba té una dimensió religiosa, cultural i política de primera magnitud. Anticipant-se a la reforma gregoriana, va reivindicar els drets de l’Església davant els senyors feudals. En la lluita de nobles i cavallers del país, va procurar la concòrdia entre els bàndols oposats, esdevenint així un home de pau. Aquesta acció pacificadora es va concretar en l’establiment de la institució de la Pau i Treva de Déu.

Va ser també un viatger incansable. Visità Roma, Narbona, Llombardia..., d’on va portar relíquies, alhora que artistes i gramàtics que va posar al servei de les seves construccions i de les seves escoles. D’aquí la seva gran labor cultural en el nostre país.

Oliba va ser també un escriptor ocasional, sempre pulcre i sensible. De la seva ploma van sortir quatre sermons panegírics, nou poemes i epígrafs en vers, dues encícliques mortuòries i vuit cartes, dues d’elles adreçades al rei Sanç de Navarra i altres a l’abat Gauslí de Fleury. La veu d’Oliba va ser sempre conciliadora; de la seva mà coneixem la primera concreció de la idea de pàtria aplicada a les terres catalanes.

Va morir en el 1046 a Cuixà, a l’edat de setanta-cinc anys, i va ser sepultat en aquest mateix monestir.

 

El març del 2018 es complirà 1.000 anys de l’inici de l’episcopat del bisbe Oliba de Cerdanya