Restauració de la Catedral

Referències històriques:

La primera catedral de Vic ja apareix documentada l’any 516. En la invasió sarraïna (717-718) aquella catedral fou destruïda i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré (886) i la restauració del bisbat. La nova catedral fou ben aviat substituïda per una altra, consagrada l’any 1038 pel bisbe Oliba, una edificació romànica d’una sola nau, amb transsepte de cinc absis i cimbori; el campanar, imponent, es construí separat de l’església.

El període gòtic deixà dues joies en l’edifici de la catedral: el claustre, iniciat sobre el claustre romànic l’any 1318, i el retaule de sant Pere, obra de Pere Oller, finalitzat en 1428. Després de diferents intents d’ampliació, a finals del segle XVIII s’emprengué la demolició del temple romànic per tal de poder construir un gran temple neoclàssic, obra de l’arquitecte vigatà Josep Morató i Codina, dedicat l’any 1803. De la catedral romànica d’Oliba se’n conservà la cripta, colgada, el claustre i l’impressionant campanar, que s’alça fins a 46 metres, amb set pisos separats entre ells per frisos amb decoració típicament llombarda. Pervisqueren també el claustre, traslladat, el retaule gòtic i les capelles barroques de la façana nord.

El nou temple consta de tres naus separades per pilastres corínties, un transsepte poc pronunciat, una coberta de voltes semiesfèriques i una cúpula al creuer. La decoració dels grans murs blancs va ser encarregada al pintor català Josep Maria Sert en el segle XX. L’incendi de l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939), destruí l’obra de Sert i malmeté considerablement les voltes i la cúpula de la nau. Just acabada la guerra s’iniciaren les obres de reparació, es descobrí de nou la cripta i es construí el deambulatori. Josep Maria Sert dugué a terme una nova decoració, que és la que podem contemplar avui.

Al mur de la girola s’hi conserva el retaule major primitiu d’alabastre, datat entre 1420 i 1427, obra de Pere Oller i dedicat a la Mare de Déu i sant Pere. Va ser donat al principi del segle XV per Bernard Despujol, el sepulcre del qual està situat al seu davant. La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic està enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de Vic i s’hi situa la seu de la diòcesi.

 

Capelles:

Al costat nord de la seu hi ha un seguit de capelles barroques, que són l’única part construïda d’un projecte de començaments del segle XVII per a una nova catedral. El pla general va ser del tracista fra Josep de la Concepció (1679). En destaca la capella de sant Bernat Calbó, al costat del campanar, obra de l’arquitecte mataroní Jaume Vendrell (1633). Sant Bernat Calbó havia estat bisbe de Vic entre 1233 i 1243 i va participar amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València; el seu cos reposa en una gran urna d’argent repussat, obra de l’orfebre Joan Matons elaborada entre 1700 i 1728. A la capella de la Mare de Déu de Montserrat s’hi troba la tomba del bisbe Josep Torras i Bages, i un Crist jacent de Josep Llimona.

 

Claustre:

Pel que fa al claustre primitiu, es divideix en dos pisos: un pis inferior romànic, del segle XII, i un pis superior gòtic, del segle XIV, edificat pels mestres Despuig, Lardenosa i Valls. De gran bellesa, presenta una singular galeria amb finestrals dobles, oberta cap a l’interior del claustre i cap enfora, a la ciutat. També conserva la porta gòtica que mena a la sala capitular.

El claustre de baix obre la sala capitular construïda l’any 1360, de planta rectangular coberta per una volta octogonal, amb un petit absis quadrat al fons. Al centre del claustre hi trobem la sepultura del filòsof vigatà Jaume Balmes, coronada per una estàtua realitzada l’any 1853 per Josep Bover, per al cementiri de la ciutat, i traslladada al claustre en 1865.

 

Cripta:

La cripta data de la catedral romànica dedicada l’any 1038. Els capitells encara són més antics, ja que es van aprofitar de l’antiga catedral pre-romànica.

 

ACTUACIONS A FER

Donada la importància arquitectònica de la catedral i com a espai de culte central de la diòcesi, es considera vital la seva remodelació i adequació per a l’ús correcte de les activitats religioses, i vital també per a continuar funcionant com a espai vertebrador de la diòcesi i de la ciutat de Vic.

Actualment és un espai en ús, necessari per a l’activitat pastoral, però alhora actua com a reclam turístic de la ciutat.

Intervencions que realitzarà el Ministeri de Foment del Govern d'Espanya:

  • Restauració de la capella barroca de St. Bernat Calbó
  • Escrivania. Creació de sales polivalents per a ús social i pastoral
  • Posada en valor i ús del trifori sobre les capelles
  • Cobertes de les capelles de la sala est, recuperació de la façana gòtica del carrer de l'Albergueria i façana del carrer dels Dolors

Intervencions que es realitzaran a través de la col·laboració amb la Generalitat de Catalunya

  • Restauració de tota la part romànica de la categral de Vic, sobre tot el que fa referència als baixos del Palau Episcopal, la presó, el claustre romànic, la cripta, etc. Obres realitzades en base a l'estudi arqueològic realitzat.

Per altra banda, es vol treballar un projecte de millora de la il·luminació de la catedral de Sant Pere de Vic: un projecte que es vol treballar amb les grans companyies elèctriques perquè donin suport econòmic i assessorament tècnic en el desenvolupament d’aquest projecte que és tan essencial per a la catedral. Es tractaria de millorar la il·luminació dels espais de la catedral, fent èmfasi en els espais sagrats i en els espais rellevants per al visitant i per al culte.

Alhora que també es vol millorar l’acústica de la catedral a través de l’elaboració d’un estudi per a disposar d’una diagnosi clara del monument i conèixer amb exactitud el comportament acústic del mateix en el seu estat actual i poder proposar necessitats urgents de l’edifici per una correcta sonorització acústica.