Restauració de la Catedral

Referències històriques:

La primera catedral de Vic ja apareix documentada l’any 516. En la invasió sarraïna (717-718) aquella catedral fou destruïda i no se n’edificà cap altra fins a la repoblació del territori d’Osona pel comte Guifré (886) i la restauració del bisbat. La nova catedral fou ben aviat substituïda per una altra, consagrada l’any 1038 pel bisbe Oliba, una edificació romànica d’una sola nau, amb transsepte de cinc absis i cimbori; el campanar, imponent, es construí separat de l’església.

El període gòtic deixà dues joies en l’edifici de la catedral: el claustre, iniciat sobre el claustre romànic l’any 1318, i el retaule de sant Pere, obra de Pere Oller, finalitzat en 1428. Després de diferents intents d’ampliació, a finals del segle XVIII s’emprengué la demolició del temple romànic per tal de poder construir un gran temple neoclàssic, obra de l’arquitecte vigatà Josep Morató i Codina, dedicat l’any 1803. De la catedral romànica d’Oliba se’n conservà la cripta, colgada, el claustre i l’impressionant campanar, que s’alça fins a 46 metres, amb set pisos separats entre ells per frisos amb decoració típicament llombarda. Pervisqueren també el claustre, traslladat, el retaule gòtic i les capelles barroques de la façana nord.

El nou temple consta de tres naus separades per pilastres corínties, un transsepte poc pronunciat, una coberta de voltes semiesfèriques i una cúpula al creuer. La decoració dels grans murs blancs va ser encarregada al pintor català Josep Maria Sert en el segle XX. L’incendi de l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil (1936-1939), destruí l’obra de Sert i malmeté considerablement les voltes i la cúpula de la nau. Just acabada la guerra s’iniciaren les obres de reparació, es descobrí de nou la cripta i es construí el deambulatori. Josep Maria Sert dugué a terme una nova decoració, que és la que podem contemplar avui.

Al mur de la girola s’hi conserva el retaule major primitiu d’alabastre, datat entre 1420 i 1427, obra de Pere Oller i dedicat a la Mare de Déu i sant Pere. Va ser donat al principi del segle XV per Bernard Despujol, el sepulcre del qual està situat al seu davant. La catedral de Sant Pere Apòstol o catedral de Vic està enclavada al centre del recinte històric de la ciutat de Vic i s’hi situa la seu de la diòcesi.

 

Capelles:

Al costat nord de la seu hi ha un seguit de capelles barroques, que són l’única part construïda d’un projecte de començaments del segle XVII per a una nova catedral. El pla general va ser del tracista fra Josep de la Concepció (1679). En destaca la capella de sant Bernat Calbó, al costat del campanar, obra de l’arquitecte mataroní Jaume Vendrell (1633). Sant Bernat Calbó havia estat bisbe de Vic entre 1233 i 1243 i va participar amb Jaume el Conqueridor en la conquesta de València; el seu cos reposa en una gran urna d’argent repussat, obra de l’orfebre Joan Matons elaborada entre 1700 i 1728. A la capella de la Mare de Déu de Montserrat s’hi troba la tomba del bisbe Josep Torras i Bages, i un Crist jacent de Josep Llimona.

 

Claustre:

Pel que fa al claustre primitiu, es divideix en dos pisos: un pis inferior romànic, del segle XII, i un pis superior gòtic, del segle XIV, edificat pels mestres Despuig, Lardenosa i Valls. De gran bellesa, presenta una singular galeria amb finestrals dobles, oberta cap a l’interior del claustre i cap enfora, a la ciutat. També conserva la porta gòtica que mena a la sala capitular.

El claustre de baix obre la sala capitular construïda l’any 1360, de planta rectangular coberta per una volta octogonal, amb un petit absis quadrat al fons. Al centre del claustre hi trobem la sepultura del filòsof vigatà Jaume Balmes, coronada per una estàtua realitzada l’any 1853 per Josep Bover, per al cementiri de la ciutat, i traslladada al claustre en 1865.

 

Cripta:

La cripta data de la catedral romànica dedicada l’any 1038. Els capitells encara són més antics, ja que es van aprofitar de l’antiga catedral pre-romànica.

 

ACCIONS

Donada la importància arquitectònica de la catedral i com a espai de culte central de la diòcesi, es considera vital la seva remodelació i adequació per a l’ús correcte de les activitats religioses, i vital també per a continuar funcionant com a espai vertebrador de la diòcesi i de la ciutat de Vic.

Actualment és un espai en ús, necessari per a l’activitat pastoral, però alhora actua com a reclam turístic de la ciutat. L’objectiu és que la instal·lació serveixi per a millorar la interpretació de la catedral i de l’aportació de l’Església a través d’aquests quatre bisbes al llarg de 1.500 anys.

La catedral actua, sens dubte, com a pilar fonamental del projecte Episcopus, és el fi l conductor que enllaça els bisbes que volem commemorar des del segle XI al XXI. 

Un espai on volem donar cabuda a tot un seguit d’actes de gran participació de la ciutadania i, per tant, ens agradaria poder millorar-ne les instal·lacions actuals.

Les actuacions que es realitzaran a la catedral de Sant Pere de Vic son les següents, que s’executaran per fases.

 

Intervencions a realitzar:

  • A la Sala Capitular del segle XII i les façanes del carrer de l’Albergueria i dels Dolors.
  • A l’edifici de l’Escrivania i a l’antiga casa de campaner.
  • A la capella de Sant Bernat Calbó i de la nau lateral nord.
  • A la cripta romànica de la catedral de Vic.
  • A la sala capitular romànica de la catedral de Vic.
  • En les construccions romàniques a la planta baixa del Palau Episcopal.
  • En altres espais a millorar o rehabilitar.
  • En la millora de l’acústica de l’orgue.
  • En la restauració dels baixos del Palau Episcopal.*
  • En la neteja i restauració dels arcs de pedra de l’entrada a les capelles.
  • En la neteja i restauració de basaments de pedra dels pilars.

*Es veu interessant restaurar els baixos romànics del Palau Episcopal, totalment lligats a la catedral, la sala noble i l’anomenada «presó». Es realitzarien les obres en base a l’estudi arqueològic realitzat expressament per a aquesta àrea. En aquest sentit, es proposa obrir una porta a la presó (a la paret afegida posteriorment); així es podria conservar la porta petita lateral. Com que no hi ha cap capella pública en tot el Palau Episcopal i vist que n’hi havia una dedicada a sant Narcís, l’anomenada presó podria ser l’espai per a una capella. La sala del costat, més llarga, podria ser una sala noble polivalent.