Obertura del patrimoni religiós

Obertura de les esglésies del Ripollès:

El patrimoni cultural d’arrel religiosa de la comarca del Ripollès és cabdal a l’hora d’entendre i conèixer la formació històrica i monumental de Catalunya. A redós dels grans monestirs –Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Camprodon- s’articulà una xarxa de parròquies que des de l’època de Guifre el Pelós consolidaren una població creixent que ha arribat als nostres dies.

Amb la voluntat de fer conèixer aquest patrimoni cultural i els seus valors espirituals, històrics i artístics, es vol articular un projecte de dinamització d’algunes esglésies del Ripollès aprofitant la potència i la gestió que ja tenen els grans monestirs. Aquest projecte compta amb el suport tècnic de la Diputació de Girona.

Una primera fase d’aquesta intervenció preveu l’obertura sistematitzada d’aquests espais, tant per al culte religiós –actualment ja garantit– com sobretot per a poder oferir al públic interessat la visita a aquest patrimoni tan important a nivell artístic i històric.

Una segona fase d’aquesta intervenció consistiria en la creació i instal·lació d’elements comunicatius que ajudessin a explicar al visitant quins són els valors i els significats dels edificis que visiten. Haurien de ser uns materials amb suports diversos i en diferents idiomes. També caldria intervenir en els temples per tal de crear elements físics que permetessin la contemplació de l’interior de l’edifici garantint alhora la seguretat dels béns mobles que s’hi custodien.

Una tercera fase hauria de crear i executar un sistema d’interrelació entre els edificis per tal que actuessin de manera conjunta com a element turístic. Aquest sistema hauria de partir dels dos grans monestirs –Ripoll i Sant Joan– que ja compten amb una recepció activa.

Des del bisbat es preveu aquesta acció com una bona oportunitat per a revitalitzar els pobles petits. Aquesta acció persegueix els següents objectius:
1r) Obertura de nous espais de culte però assegurantne la màxima seguretat.
2n) Valor afegit per a les parròquies.
3r) Revitalització dels petits pobles amb un gran patrimoni cultural, religiós i arquitectònic. Es poden habilitar plafons explicatius en certes esglésies per tal d’explicar al visitant els elements històrics que conformen l’edifici.
4t) Donar a conèixer a través d’una ruta guiada la història i el llegat arquitectònic que envolta cada un dels espais.
5e) La interconnectivitat de les diferents esglésies perquè actuïn de forma conjunta com a element turístic.
6e) El potencial turístic religiós a baix cost i sempre preservant la seva essència.

Rectories com a cases d'acollida turística:

Estem estudiant la possibilitat d’adequar les rectories d’alguns dels pobles més rellevants de la diòcesi per tal d’habilitar-hi una casa d’acolliment turístic per a famílies.
Aquesta actuació persegueix dos objectius:
1r) Fomentar la dinamització turística dels municipis posant en valor rectories que poden tenir interès arquitectònic, religiós i d’ubicació.
2n) Apropar aquests espais de culte religiós perquè estiguin a l’abast i siguin útils per a l’activitat turística de famílies amb necessitats econòmiques.

Ruta del barroc al Moianès:

A la nova comarca del Moianès s’hi recullen de forma extraordinària un llegat històric i artístic del període barroc molt valuós per la seva qualitat i també per la seva abundància. Tenint en compte que arreu de Catalunya hi va haver una gran crema d’esglésies, és una reliquia el patrimoni barroc que existeix en aquesta zona.

Cal remarcar-ne la gran església parroquial de Santa Maria de Moià, capital de comarca i d’arxiprestat. Però no és menor la importància de Sant Fruitós de Castellterçol, ni els espectaculars retaules que omplen les esglésies de Santa Maria i Sant Joan d’Oló.

És voluntat del bisbat potenciar aquest territori i aquest art tan fonamental en la nostra història. Així, ens plantege un ambiciós pla d’actuacions que, situant Santa Maria de Moià com a epicentre d’aquest conjunt, voldria crear un espai expositiu nou en el cambril de Moià on es recollís la gran quantitat de patrimoni moble que es troba escampat en diferents dipòsits actualment no visitables, i que actués de centre irradiador cultural i turístic. Es preveu també la restauració del cambril barroc de Sant Fruitós de Castellterçol, i la restauració de retaules de Sant Joan i Santa Maria.

Més enllà de la intervenció en els diferents equipaments, és essencial la redacció, planificació i execució d’una proposta turística de ruta barroca del Moianès, en col·laboració també amb altres centres de la diòcesi especialitzats en art barroc i amb administracions locals i supramunicipals per a donar suport a aquest projecte.

Ruta del romàntic de la Catalunya Vella:

La formació territorial del bisbat de Vic, després de la reconquesta de Guifre el Pelós, s’estengué en el que anomenem la «Catalunya Vella». Així, el bisbat ha conservat un llegat patrimonial d’època romànica amb un valor excepcional per la seva transcendència històrica i artística.

Aquest seguit d’elements romànics –format, entre altres, per part de la catedral de Sant Pere de Vic, Santa Maria de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Santa Maria de l’Estany, Santa Maria de Lluçà, Sant Pere de Camprodon, Santa Cecília de Molló, Sant Cristòfol de Beget, part de Santa Maria de la Seu de Manresa, multitud d’esglésies parroquials...– guarden dins seu l’essència del naixement de Catalunya. Si a aquest conjunt de «continents» hi sumem el «contingut» del Museu Episcopal de Vic, el gruix de patrimoni ja té categoria mundial.

Ens proposem d’unir aquest seguit d’equipaments – molts d’ells amb una rica vida pròpia– en un projecte comú que pugui sumar-se amb els altres àmbits turístics, com ara l’allotjament o la restauració, per tal de conformar una ruta turística de primer nivell en l’àmbit català, que pugui potenciar-se des de les institucions públiques i privades i que pugui afegir-se a altres iniciatives turístiques territorials.